Revistes
Cursos
Llibres
Activitats
Continguts
I a més...
DESTACATS
digital-text
Eureka
Entremesos de ciència amb Salvador Moyà-Solà Imprimir
Moyà-Solà

Conferència del paleontòleg català Salvador Solà-Moyà sobre el Pierolapithecus catalaunicus i els darrers descobriments sobre l'evolució dels hominoideus.

  • Descarrega Lloc: Aula Magna - Facultat de Biologia - Universitat de Barcelona
  • Descarrega Data: 2 de març del 2005 / 13:00 hores
  • Descarrega Preu: Entrada lliure
El primer indici del Pierolapithecus catalaunicus –un primat fòssil trobat a Hostalets de Pierola el 2002- fou una dent canina desenterrada per una excavadora. De l’impacte científic de la troballa en parlarà Salvador Moyà-Solà (Institut de Paleontologia Miquel Crusafont) a la conferència "Pierolapithecus catalaunicus i els darrers descobriments sobre l’evolució dels hominoideus" el dimecres 2 de març a les 13h a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la UB (Av. Diagonal 645).

El P. catalaunicus, que es coneix popularment com a Pau, és un primat fòssil datat fa uns 13 milions d’anys, descobert per l’equip de Salvador Moyà-Solà el desembre del 2002, en una excavació paleontològica nova, al barranc de can Vila, prop de Barcelona. L’edició de la revista Science del 19 de novembre de 2004 se’n feia ressò de la descoberta, que podria ser l’últim avantpassat comú de l’home i els grans simis.

L’exemplar descobert al municipi català era probablement un mascle i pesava uns 35 kg. Per la forma de les dents, tot fa pensar que menjava fruites. Per primer cop, tots els trets clau que defineixen als grans simis moderns estan ben conservats al fòssil. L’esquelet, relativament complet, mostra una varietat de trets importants comuns als dels grans simis moderns. La caixa toràcica, la part inferior de l’espina dorsal rígida i els canells del Pierolapithecus són senyals clau d’una habilitat especial per enfilar-se.

El tòrax del Pierolapithecus és similar a la dels grans simis moderns. De fet, és la primera vegada que es troba un tòrax similar al dels simis antropomorfs moderns en la història dels fòssils. Tot apunta que el conjunt d’adaptacions anatòmiques podrien haver afectat el centre de gravetat dels Pierolapithecus, tot facilitant el fet de posar-se drets i enfilar-se pels arbres. El fòssil també té alguns trets més primitius similars als del mico, com la cara en pendent i els dits dels peus i de les mans curts.

La conferència és una activitat oberta a tothom i està organitzada per Omnis cellula i el Departament de Biologia Animal de la UB.

 
Què és Omnis cellula?

ub

Clicclicclic